dissabte, 18 de febrer del 2012

RESSENYA: 'WAR HORSE', UN CAVALL MOLT HUMÀ I UNS HOMES MOLT ANIMALS


WAR HORSE (CABALLO DE BATALLA) (2011). Drama (USA). L'arribada de la I Guerra Mundial provoca la separació d'un noi i el seu cavall. Dirigeix Steven Spielberg.

Tal com diu Ted Narracott, pare del protagonista: 'Hi ha dies grans i dies petits'. Si l'apliquem al cinema, podríem dir que hi ha pel.lícules grans i pel.lícules petites. 'War Horse' potser no mereix un excel.lent, però sí un notable.

'War Horse' ens explica la història d'un noi, Albert Narracott, que ensinistra un poltre més apte per a la velocitat que per a les feines dures del camp. Amb la fe cega que el caracteritza, Albert aconsegueix  que Joey penqui i corri alhora. Quan la Gran Bretanya entra en guerra amb la seva cosina Alemanya, les dificultats econòmiques de la família Narracott fan que el cavall acabi en mans de l'exèrcit britànic. L'oficial que el mena cau al camp de batalla i Joey va passant per les mans de diversos amos i bàndols: uns joves germans de les ambulàncies de l'exèrcit alemany, una jove camperola francesa que viu amb l'avi, i un militar de l'artilleria germànica.

Els propietaris no ho saben, però Joey té el do de despertar la part més humana d'uns éssers que sovint són inhumans entre ells. Fins a tal punt que, en una escena culminant del film, els dos bàndols enfrontats són capaços d'oblidar per un moment la seva rivalitat. Joey és considerat pels soldats britànics un Cavall Miracle, ja que sobreviu increïblement a les ferides d'uns filferros de trinxera i es retroba amb un Albert que ha perdut momentàniament la vista, per culpa d'una ruixada de gas tòxic.

Joey torna als éssers humans tot allò bo que li ofereixen. Des d'un punt de vista religiós, podem interpretar que Joey és un instrument de la compassió divina. Fins i tot, a la crepuscular escena final la família Narracott podria ser considerada una Sagrada Família. Des d'una perspectiva més mundana, podem interpretar que es tracta d'un animal que desperta la part més positiva i empàtica que tot ésser humà porta a l'interior de la seva ànima o consciència. L'habilitat d'Spielberg deixa obertes totes les possibilitats.

L'eficiència narrativa del guió és palesa en diversos detalls que Spielberg va tancant en cercle. Només cal que els espectadors recordin la bandera del regiment, el reclam que imita un mussol o el collaret del cavall. I sobretot, la connexió que Joey anirà establint entre els diversos personatges, als quals serveix de fil conductor. Perquè hem d'establir que el protagonista és el cavall. A l'obra literària original, Joey conta la història des del seu punt de vista. El posterior muntatge teatral londinenc que va animar l'Spielberg a fer el film tenia unes marionetes magnífiques i, malgrat això, el director va descartar la idea de fer un film d'animació. Però en cap moment ha renunciat al protagonisme de Joey.

L'oca de la família Narracott recordarà als més cinèfils 'La gran prueba' (1956), dels grans William Wyler i Gary Cooper. Pel tractament estètic, 'War Horse' sembla inspirada en films dels anys 1950 i 1960 com aquest. Per acabar-ho d'adobar, a la pel.lícula hi trobem un treball fotogràfic i musical que s'ajusta meravellosament bé a la narració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TEORIA DEL GUIÓ DE MIQUEL SANZ: DISCURS ALS VI PREMIS BARCELONA DE CINEMA (2007)

Miquel Sanz i Sanz va morir el dia 12 de novembre de 2022. Com a alumne i amic, he pensat que la millor manera de recordar el primer anivers...