RESSENYA: JOHN EDGAR HOOVER, EL GRAN PATRIOTA

http://www.filmaffinity.com/es/film728563.html

J. EDGAR (2011). Drama (USA). Biografia del totpoderós John Edgar Hoover (Leo DiCaprio), temut i odiat director de l'FBI durant 50 anys. Dirigeix Clint Eastwood.

J. Edgar ens presenta la vida d'una de les figures més poderoses del segle XX: John Edgar Hoover, director de l'FBI al llarg de tres guerres i durant el mandat de set presidents nord-americans. Hem de dir, però, que la pel.lícula és força irregular.

El film ens presenta una colla d'escenes agrupades en diversos blocs temàtics: la persecució paranoica contra conspiradors comunistes i anarquistes, acompanyada per l'expulsió per part de les autoritats responsables de la immigració a partir d'indicis o acusacions sense judici; la lluita contra les xarxes contrabandistes i criminals aparegudes a ran de la Llei Seca, reforçada amb una campaya propagandística basada en grans operacions i detencions mediàtiques, convenientment fotografiades; el creixement de l'actuació federal a partir de la Llei Lindbergh, tot aplicant tècniques de classificació de la informació i proves científiques inculpatòries (empremtes dactilars).

El fil conductor són Hoover (Leonardo Di Caprio) i la seva secretària Helen Gandy (Naomi Watts), amb la qual es vol casar de jove i acaba esdevenint una fidel col.laboradora que coneix els secrets més confidencials i custodia els arxius que els amaguen. Tot i que el guió ha estat escrit per Dustin Lance Black, activista gay i autor de 'Mi nombre es Harvey Milk' (2008), la relació de Hoover amb el seu íntim col.laborador i probable amant Clyde Tolson (Armie Hammer) és més anecdòtica i secundària.

La pel.lícula ens deixa clar que Hoover va modernitzar la policia federal i coneixia moltes intimitats de polítics i famosos, fet que el va ver intocable. Hi ha, però, detalls que han estat maquillats: Hoover era més antisemita, racista i homòfob del que veiem en pantalla. Va participar activament en la Cacera de Bruixes contra activistes, artistes i intel.lectuals, fossin comunistes o no: el film no tracta aquest episodi. La relació amb els germans Kennedy i Martin Luther King no va ser fàcil (fins i tot alguns l'involucren en els magnicidis): al film es tracta aquest període molt de passada.

Un aspecte curiós és la relació que Hoover va tenir amb la Màfia, que l'anomenava 'Edna'. Sembla ser que tenien proves de les activitats més 'esbojarrades' (homosexualitat, transvestisme) i el totpoderós director no els va collar com als gàngsters, als comunistes o als mateixos homosexuals. El film tampoc s'hi posa i perdona tota imperfecció humana del personatge amb la consideració final que Hoover ho va fer tot per patriotisme.

Així doncs, és evident que un gran patriota pot ser també un grandíssim fill de puta.

http://www.imdb.com/title/tt1616195/
http://www.ambienteg.com/cine/leonardo-dicaprio-sera-edna