http://www.imdb.com/title/tt1824142/
El film / telefilm / minisèrie ens presenta els personatges i els fets a través d'unes entrevistes fetes per a un suposat documental. I aquí comencen els primers dubtes. Veiem un equip de rodatge difuminat i ens preguntem quins són els responsables: L'equip actual del Manuel Huerga o un equip de l'època? Els tatuatges, els micros i el maquillatge ens fan veure que són d'època actual. I llavors ens preguntem de nou: Es tracta d'un equip tècnic que ha viatjat des del Passat cap al Present o s'hi ha desplaçat des del Passat cap al Futur?
Com es pot comprovar, la idea del fals documental no ha estat ben definida. Malgrat que, a les pàgines web i no pas al film, els responsables ho resolen dient que es tracta d'una llicència narrativa (pel que veiem, poc treballada i poc justificada):
http://www.tv3.cat/actualitat/260700/14-dabril-Macia-contra-Companys
Podem interpretar que els personatges parlen espontàniament amb un narrador no precisat i s'adrecen: A la Història? A la seva Consciència? A Catalunya? A Déu? Ja sabem que el Públic hi seria (prou que s'han encarregat de publicitar-ho a TV3, Catalunya Ràdio i RAC-1). Els responsables podrien haver aprofitat la figura de Josep Pla o els periodistes del setmanari L'Opinió per focalitzar la figura del narrador-conductor. O emprar la sempre recorrent veu en off.
Un cop admetem que el fil conductor és imprecís, observem que la pantalla esdevé una desfilada de personatges (polítics, figures històriques, periodistes, militars). Hi ha escenes on és difícil recordar qui està parlant (i el més important: quina va ser la seva funció històrica). Sort que els comandaments dels reproductors de DVDs ens permeten anar endavant i enrere. O fer pausa i anar a consultar la Viquipèdia. Sobren, per exemple, Josep Pla, Francesc Cambó, el Rei Alfons XIII o un munt de polítics i militars amb papers secundaris.
El públic majoritari pot arribar a sentir-se intimidat per tanta informació política i històrica: "No tinc ni idea d'història. Però aquesta gent en sap un niu!" I no es tracta d'això. Els espectadors no són uns pobres ignorants si no poden pair tants personatges o situacions. Ni poden dedicar-hi sis mesos a repassar qui entra o qui surt a la Plaça de Sant Jaume (per cert, una mica buida). La feina dels responsables del guió és fer una tria de personatges i esdeveniments entre l'abundosa documentació que tenen a l'abast. En cas contrari, corren el risc que l'obra acabi interessant només a un públic minoritari i especialitzat. O que només s'empri com a material didàctic per a estudiants d'ESO, Batxillerat o Universitat.
Un cop hem acceptat que hem de repassar història, veiem que el títol i la primera mitja hora ens porten a pensar que el tema central és un fins ara poc conegut enfrontament entre Macià i Companys el dia de la proclamació de la República Catalana. Però ens queda gairebé una hora més per adonar-nos que, en realitat, ens estan plantejant el dilema de Macià i la República: Fem una Federació de Repúbliques Ibèriques (propòsit inicial impulsivament autoproclamat per Macià) o demanem autonomia per a Catalunya dins la República Espanyola (a través del futur Estatut de Núria, substancialment retallat, tal com ens recorden cap a la fi... amb una veu en off).
Companys proclama i defensa la proposta de la República, però conjuntament amb altres dirigents, la qual cosa fa diluir un suposat conflicte personalitzat entre Macià i Companys. Tal com ens ho plantegen els mateixos responsables del film, Companys no s'enfronta a Macià i el conflicte es produeix bàsicament entre Macià i les autoritats republicanes espanyoles. No serveix d'excusa dir que es tracta d'una altra llicència per tal de fer el títol més atractiu. Més aviat és un element representatiu del que estem argumentant: Hi ha mancances en el plantejament i l'estructuració del guió.
Amb tot, la classe magistral d'història ens deixa alguna escena destacable, com aquella on decideixen "ressuscitar" la desapareguda Generalitat de Catalunya per anomenar la "cosa". I també hem de destacar el treball interpretatiu dels actors (principals o descartables), la meritòria postproducció (concretament l'edició o muntatge del material) i la caracterització del Fermí Reixac (Macià), tot i que no podem dir el mateix del Pere Ponce (Companys).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada