The International Movie Database (IMDb)pertany al grup Amazon i és la base de dades cinematogràfica i televisiva més important del món. Aplega fitxes de 2 milions de produccions i 4 milions de perfils d'actors i professionals del sector (directors, productors, guionistes). A més, el portal de pagament IMDb Pro facilita informació sobre agents i dades dels estudis. http://www.imdb.com/ http://www.imdb.es/
Els actors es queixen perquè consideren que la publicació no consentida de l'edat els perjudica de cara a aconseguir feina, especialment quan un actor vol interpretar un personatge 10 anys més jove o una actriu sobrepassa els 40 anys. Segons els sindicats, tot plegat és laboralment discriminatori i èticament reprobable.
No crec que la IMDb cedeixi davant aquesta pressió gremialista, ja que els actors imposarien la censura i la llei del silenci sobre dades que afecten el dret a la informació que garanteix la constitució nord-americana. Un argument hem sentit sovint als films de Hollywood.
El que certament caldria fer és un debat obert sobre el pes de la imatge en la nostra societat, a la qual contribueixen precisament els denunciants. Els actors i les actrius de Hollywwod haurien de ser conscients que poden ser víctimes de la seva (i de la nostra) obsessió per la imatge. L'enemic tal vegada no és la IMDb, sinó que és l'ase dels cops d'una ira que hauria de mirar menys cap a l'exterior i tal vegada més cap a l'interior de la problemàtica.
Potser amb alguna petita trampeta (per què ens hem d'enganyar), la immensa majoria dels éssers humans hem après que no som divins, ni perfectes ni immortals. Ens hem resignat a envellir i a tenir l'edat que tenim. I cap sindicat ens ajuda a treure la nostra edat del DNI, del passaport o del carnet de conduir.
Els testimonis han estat personalitats del govern, la política i la cultura: la vicepresidenta Joanna Ortega; els consellers Irene Rigau (Ensenyament) i Lluís Recoder (Territori); Fèlix Riera (director de l'Institut Català de les Indústries Culturals, ICIC); Francesc Guardans (director del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, CONCA); l'actor Josep Maria Pou, el cineasta Manel Huerga i l'escriptor Jordi Cabré.
La pel.lícula triada ha estat 'Les aventures de Tintin: El secret de l'unicorn'. Naturalment, una pel.lícula de Hollywood, ja que serà el cinema majoritàriament doblat. Però és decebedor comprovar que es tracta d'una estrena que es veurà en català en 2D i no en 3D.
Programat convenientment després del resum del partit de futbol Granada-Barça, el dimarts 25 d'octubre TV3 ha emès '14 d'abril: Macià contra Companys': http://www.imdb.com/title/tt1824142/
El film / telefilm / minisèrie ens presenta els personatges i els fets a través d'unes entrevistes fetes per a un suposat documental. I aquí comencen els primers dubtes. Veiem un equip de rodatge difuminat i ens preguntem quins són els responsables: L'equip actual del Manuel Huerga o un equip de l'època? Els tatuatges, els micros i el maquillatge ens fan veure que són d'època actual. I llavors ens preguntem de nou: Es tracta d'un equip tècnic que ha viatjat des del Passat cap al Present o s'hi ha desplaçat des del Passat cap al Futur?
Com es pot comprovar, la idea del fals documental no ha estat ben definida. Malgrat que, a les pàgines web i no pas al film, els responsables ho resolen dient que es tracta d'una llicència narrativa (pel que veiem, poc treballada i poc justificada): http://www.tv3.cat/actualitat/260700/14-dabril-Macia-contra-Companys
Podem interpretar que els personatges parlen espontàniament amb un narrador no precisat i s'adrecen: A la Història? A la seva Consciència? A Catalunya? A Déu? Ja sabem que el Públic hi seria (prou que s'han encarregat de publicitar-ho a TV3, Catalunya Ràdio i RAC-1). Els responsables podrien haver aprofitat la figura de Josep Pla o els periodistes del setmanari L'Opinió per focalitzar la figura del narrador-conductor. O emprar la sempre recorrent veu en off.
Un cop admetem que el fil conductor és imprecís, observem que la pantalla esdevé una desfilada de personatges (polítics, figures històriques, periodistes, militars). Hi ha escenes on és difícil recordar qui està parlant (i el més important: quina va ser la seva funció històrica). Sort que els comandaments dels reproductors de DVDs ens permeten anar endavant i enrere. O fer pausa i anar a consultar la Viquipèdia. Sobren, per exemple, Josep Pla, Francesc Cambó, el Rei Alfons XIII o un munt de polítics i militars amb papers secundaris.
El públic majoritari pot arribar a sentir-se intimidat per tanta informació política i històrica: "No tinc ni idea d'història. Però aquesta gent en sap un niu!" I no es tracta d'això. Els espectadors no són uns pobres ignorants si no poden pair tants personatges o situacions. Ni poden dedicar-hi sis mesos a repassar qui entra o qui surt a la Plaça de Sant Jaume (per cert, una mica buida). La feina dels responsables del guió és fer una tria de personatges i esdeveniments entre l'abundosa documentació que tenen a l'abast. En cas contrari, corren el risc que l'obra acabi interessant només a un públic minoritari i especialitzat. O que només s'empri com a material didàctic per a estudiants d'ESO, Batxillerat o Universitat.
Un cop hem acceptat que hem de repassar història, veiem que el títol i la primera mitja hora ens porten a pensar que el tema central és un fins ara poc conegut enfrontament entre Macià i Companys el dia de la proclamació de la República Catalana. Però ens queda gairebé una hora més per adonar-nos que, en realitat, ens estan plantejant el dilema de Macià i la República: Fem una Federació de Repúbliques Ibèriques (propòsit inicial impulsivament autoproclamat per Macià) o demanem autonomia per a Catalunya dins la República Espanyola (a través del futur Estatut de Núria, substancialment retallat, tal com ens recorden cap a la fi... amb una veu en off).
Companys proclama i defensa la proposta de la República, però conjuntament amb altres dirigents, la qual cosa fa diluir un suposat conflicte personalitzat entre Macià i Companys. Tal com ens ho plantegen els mateixos responsables del film, Companys no s'enfronta a Macià i el conflicte es produeix bàsicament entre Macià i les autoritats republicanes espanyoles. No serveix d'excusa dir que es tracta d'una altra llicència per tal de fer el títol més atractiu. Més aviat és un element representatiu del que estem argumentant: Hi ha mancances en el plantejament i l'estructuració del guió.
Amb tot, la classe magistral d'història ens deixa alguna escena destacable, com aquella on decideixen "ressuscitar" la desapareguda Generalitat de Catalunya per anomenar la "cosa". I també hem de destacar el treball interpretatiu dels actors (principals o descartables), la meritòria postproducció (concretament l'edició o muntatge del material) i la caracterització del Fermí Reixac (Macià), tot i que no podem dir el mateix del Pere Ponce (Companys).
