MARGARET THATCHER vs SABINA SPIELREIN (1)

http://www.filmaffinity.com/es/film820847.html

Aquesta setmana he vist dues pel.lícules que tracten personatges històrics: 'La dama de hierro' i 'Un método peligroso'... amb resultats sorprenents.
 
Per motius ideològics, em feia molta mandra veure un film sobre un personatge tan repugnant com Margaret Thatcher. El fet de saber que l'interpretava Meryl Streep em servia de consol i em va acabar d'atraure la idea de pensar com interpretaria una actriu nord-americana (tothom sap que la majoria d'actors nord-americans simpatitzen amb el Partit Demòcrata) una política tan reaccionària com la Sra. Thatcher.
 
He de confessar, però, que el plantejament del film m'ha agradat.
 
D'entrada, el guió opta per atorgar el paper de contrapunt crític / Pepito Grillo / clown a Denis, el divertit i punyent marit de la Sra. Thatcher: gran troballa per part de la guionista i gran intepretació de Jim Broadbent. No resulta gens estrany que Denis s'enamori d'una jove Margaret Roberts (nom de soltera), interpretada per Alexandra Roach, una actriu desconeguda que fa una actuació excel.lent. Tampoc sorprèn que la conservadora Margaret es casi amb un empresari ric (no s'especifica que era alt executiu de la indústria petroliera). I tampoc hauria de sobtar que la filosofia vital de la jove Margaret fos que no hem nascut només per rentar tasses de té (idea que puc arribar a compartir).
 
Tot seguit es tracta de buscar el cantó amable d'una dona lluitadora en un món d'homes (de fet, Margaret té una visió del poder i una ambició que, indiferentment del sexe, sempre ha estat pròpia dels poderos@s i els ambicios@s al llarg de la història). Veiem una dona més femenina que feminista (lògicament, al públic femení li agrada veure dones actives), una mare de família més preocupada per la política que per les ocupacions domèstiques i familiars (segons el seu ideari classista, tasques pròpies dels servents i les minyones). I sobretot, observem una política (parlamentària, ministra i primera ministra) coherent amb les seves idees ultraconservadores.
 
Per tant, si hem de ser amables amb la Sra. Thatcher, no ens hauria d'estranyar que els toqui el rebre als ineficaços polítics laboristes, als sindicalistes mandrosos, als treballadors subsidiraritzats, als terroristes de l'IRA, als afrancesats membres de la Unió Europea o als feixistes de la Junta Militar argentina. Tampoc ens hauria d'estranyar que el guió hagi obviat la defensa que Margaret va fer del seu amic Augusto Pinochet (potser per ser tan autoritari com ella o més aviat per haver-la ajudat durant el conflicte de les Falkland / Malvines, una guerra que va incrementar la seva minsa popularitat i li va fer guanyar unes eleccions). I tampoc ens hauria de sorprendre que massa referències al també reaccionari i ultraconservador Ronald Reagan haurien estat potser massa inoportunes per als demòcrates nord-americans.
 
El film recorda que Margaret Thatcher era tossuda, no escoltava els altres, citava Sant Francesc d'Assís, era excessivament exigent amb els seus col.laboradors o patia molt perquè podia perdre una guerra. I per a revenja dels seus detractors, la veiem envellida, afectada per la demència senil i mantenint unes converses impagables (el millor de la pel.lícula) amb el seu traspassat Denis.
 
Gran interpretació de Meryl Streep (amb els efectes de maquillatge i perruqueria imprescindibles en els biòpics) i agradables sorpreses en un guió un xic maniqueu. Gran escena de la Sra. Thatcher fent una reunió mentre la cosidora deixa al descobert el sostenidor davant uns col.laboradors imperturbables que la consideren un home més. O picada d'ullet a l'espectador després que la humanitzada Margaret renti una tassa de té i la deixi sobre la pica de la cuina.
 
Dirigeix la britànica Phyllida Lloyd, autora de Mamma mia (2008), i ha escrit el guió la també britànica Abi Morgan.

MARGARET THATCHER vs SABINA SPIELREIN (2)

http://www.filmaffinity.com/es/film382228.html

UN MÉTODO PELIGROSO (2011). Drama-Biogràfic (Canadà-Regne Unit-Alemanya-Suïssa). A partir de fets reals, David Cronenberg explica la relació intel.lectual i sexual entre Carl Jung (Fassbender), Freud (Mortensen), Savina Spielrein (Knightley) i un pacient llibertí.
 
Al contrari que a 'La dama de hierro', on em feia mandra veure la ultraconservadora Margaret Thatcher, els personatges de 'Un método peligroso' em generaven més interés i simpatia: Sigmund Freud i Karl Jung.
 
Karl Jung (Michael Fassbender) coneix una pacient, Sabina Spielrein (Keira Knightley), de la qual s'enamora i a la qual ajuda a superar alguns traumes, amb el coneixement de Sigmund Freud (Viggo Mortensen). La noia, de condició jueva (com era d'esperar), estudia medecina, es fa psicoanalista i ajuda a evolucionar les teories de Jung i Freud, els quals es barallaran, fet que inclinarà a Sabina envers Freud.
 
La pel.lícula, per què ens hem d'enganyar, és avorrida, encarcarada i poc interessant.
 
Com a molts altres projectes d'aquesta mena, l'espectador corre el risc de sortir amb la sensació que ha vist un docu-drama que només li ha servit per conèixer personatges, idees i situacions. Però poca cosa més.
 
Malgrat que -o potser per això- el projecte es basa en una obra teatral inspirada en una novel.la, esdevé poc interessant dramàticament i és massa estàtic narrativament. La categoria dels actors no evita que els personatges resultin plans i superficials.
 
Dirigeix David Cronenberg, que aporta ben poca cosa al film.