EVA (2011). Ciència-Ficció (Espanya, Castellà/Català). Àlex (Daniel Brühl) rep l'encàrrec de crear un nen robot l'any 2041 i s'inspira en Eva, filla del seu germà i la seva exnòvia.
Cal dir d'entrada que 'Eva' (2011) no va rebre més que un premi de caràcter tècnic (Millors Efectes Especials) al recent Festival de Sitges 2011. Una dada absolutament premonitòria que algun crític intenta amagar sota l'excusa de la forta competència d'altres pel.lícules.
http://www.eleconomista.es/boxoffice/analysis/2011/eva-o-como-la-competencia-puede-ser-letal/
'Eva' es tracta d'un film de Ciència Ficció d'Autor que té un començament interessant, però que es va desenvolupant leeeeentament, molt lentameeeeent. La història d'amor entre el protagonista (Daniel Brühl) i la seva exnòvia i ara cunyada (Marta Etura) és poc intensa, la relació amb el germà (Alberto Ammann) és igual d'inconsistent, el personatge d'Anne Canovas no aporta res i l'androide interpretat per Lluís Homar és absolutament ridícul.
L'única que se salva de la crema és la jove Eva interpretada per Claudia Vega, que és força espontània i creïble. Així i tot, no n'hi ha prou amb aquest personatge per sostenir el pes d'una trama poc dinàmica que es va fent cada cop més previsible segons avancem cap a un final sense sorpreses.
El pitjor sens dubte és el món futurista de caire realista que ens volen vendre: Som al 2041 i ens presenten un planeta Terra amb estètica retro dels anys 1970, poc afectat per la superpoblació demogràfica i poc avançat tecnològicament en comparació amb el present. Quin sentit té crear en aquest tipus de societat un nen robot amb ànima i a través de tècniques que semblen més pròpies d'un alquimista que d'un enginyer informàtic ??
El problema d'aquesta 'Eva' no són Tintin ni els barrufets, sinó la ineficàcia d'una història plantejada i desenvolupada d'una manera poc atractiva.
LAS AVENTURAS DE TINTÍN: EL SECRETO DEL UNICORNIO (2011). Animació-Aventures (USA), 3D. El jove periodista Tintin i el seu gos Milú descobreixen la misteriosa maqueta d'un vaixell que els portarà fins a un tresor amagat. Dirigeix Steven Spielberg.
He de reconéixer que he vist la pel.lícula que esperava veure: un producte d'entreteniment. Amb tot, considero que Steven Spielberg i el productor Peter Jackson no han aconseguit els espectaculars resultats estètics que va assolir l'Avatar (2009) de James Cameron.
L'adaptació del còmic no és estrictament fidel, com desitjaven molts tintinòlegs, però el conjunt resulta molt correcte.
Hi ha un detall molt insignificant que m'ha cridat l'atenció: l'alcoholitzat capità Haddock acaba sentint repulsió per l'alcohol al film de Spielberg. I l'he comparat amb una anècdota d'Eva (2011): El personatge de Daniel Brühl fuma a tot hora com una xemeneia. Mentre el capità Haddock pot aconseguir lluitar contra l'alcoholisme l'any 2011, el tabaquisme no ha pogut ser erradicat l'any 2041.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada