dimecres, 16 de novembre del 2011

RESSENYES: 'CRIADAS Y SEÑORAS' I 'ANONYMOUS'


CRIADAS Y SEÑORAS (2011). Drama d'Època (USA). Skeeter, una jove universitària que entrevista dones negres que han servit en grans famílies per tal d'escriure un llibre, altera la vida de la seva petita ciutat del sud dels anys 1960s.

'Criadas y señoras' (The Help, 2011) és un film de crítica social i racial, amanida amb tocs de comèdia, drama i un xic de tragèdia, en la línea de pel.lícules com 'En un lugar del corazón' (1984), 'El color púrpura' (1985), 'El largo camino a casa' (1990), 'Corina, Corina' (1994) o 'Lejos del cielo' (2002).
 
Hi podem trobar sarcasme, tendresa, reaccions tant humanes com l'egoisme i la generositat, hipocresia, situacions emotives i llagrimetes finals.

En definitiva, cinema clàssic de tota la vida que vol entretenir i commoure.
 
 

ANONYMOUS (2011). Drama Històric (USA). Roland Emmerich planteja en aquest film, ambientat en l'Anglaterra isabelina (segle XVI), qui podria amagar-se hipotèticament darrere la figura de William Shakespeare.

'Anonymous' (2011) es planteja el repte de superar 'Shakespeare in Love' (1998) com a film que vol explorar la figura històrica de William Shakespeare i, cal dir-ho des del començament, no se'n surt.

El guionista John Orloff no respecta gens el Shakespeare que les fonts històriques, això és cert, no ens han explicat del tot i han deixat cert marge a la imaginació. I recorre a la Teoria d'Oxford, segons la qual l'autor que s'amagava rere el gran dramaturg era Edward de Vere, 17è comte d'Oxford. Un home culte de l'alta aristocràcia que feia servir de testaferro un William Shakespeare oportunista, ignorant i borratxo (fins i tot jo mateix me'l mirava amb comicitat i no podia evitar el fet de trobar certa semblança amb el nostre Willy Toledo).

L'actor Derek Jakobi, un dels principals defensors de la Teoria d'Oxford, fa la presentació d'una trama confusa i massa novel.lesca que estableix lligams de sang entre el grup de protagonistes conspiradors: el comte d'Oxford, el jove comte de Southampton i el jove comte d'Essex. El film intenta relacionar les obres de Shakespeare amb fets personals (idil.li d'Oxford amb la reina Elisabet I) i, sobretot, amb els esdeveniments polítics i militars que els porten a la tragèdia final.

Falla, però, el dinamisme en les escenes dramàtiques i caldria més passió en les escenes amoroses. La pel.lícula no sedueix com 'Shakespeare in Love' i només arriba a la seva alçada en l'ambientació i recreació de l'època.

Seria massa fàcil fer un acudit dient que Roland Emmerich és un director que s'ha carregat el planeta Terra diverses vegades i ara volia carregar-se Shakespeare. Més aviat no aconsegueix reeixir amb una trama superficial que no aporta res de significatiu als dubtes i les especulacions que envolten la figura de William Shakespeare.

Recomano a l'espectador que, quan torni a casa, repassi les dades de les fonts històriques que trobarà a la Viquipèdia, l'Enciclopèdia Catalana On Line o el Diccionari lterari Bompiani. I tot seguit, proposo que les compari amb la Teoria d'Oxford i tregui les seves pròpies conclusions. Passarà una bona estona i aprendrà una mica de literatura i història gràcies a 'Anonymous'.

dissabte, 5 de novembre del 2011

RESSENYES: EVA NO FUNCIONA BÉ I TINTIN ÉS CORRECTE


EVA (2011). Ciència-Ficció (Espanya, Castellà/Català). Àlex (Daniel Brühl) rep l'encàrrec de crear un nen robot l'any 2041 i s'inspira en Eva, filla del seu germà i la seva exnòvia.

Cal dir d'entrada que 'Eva' (2011) no va rebre més que un premi de caràcter tècnic (Millors Efectes Especials) al recent Festival de Sitges 2011. Una dada absolutament premonitòria que algun crític intenta amagar sota l'excusa de la forta competència d'altres pel.lícules.
http://www.eleconomista.es/boxoffice/analysis/2011/eva-o-como-la-competencia-puede-ser-letal/

'Eva' es tracta d'un film de Ciència Ficció d'Autor que té un començament interessant, però que es va desenvolupant leeeeentament, molt lentameeeeent. La història d'amor entre el protagonista (Daniel Brühl) i la seva exnòvia i ara cunyada (Marta Etura) és poc intensa, la relació amb el germà (Alberto Ammann) és igual d'inconsistent, el personatge d'Anne Canovas no aporta res i l'androide interpretat per Lluís Homar és absolutament ridícul.

L'única que se salva de la crema és la jove Eva interpretada per Claudia Vega, que és força espontània i creïble. Així i tot, no n'hi ha prou amb aquest personatge per sostenir el pes d'una trama poc dinàmica que es va fent cada cop més previsible segons avancem cap a un final sense sorpreses.

El pitjor sens dubte és el món futurista de caire realista que ens volen vendre: Som al 2041 i ens presenten un planeta Terra amb estètica retro dels anys 1970, poc afectat per la superpoblació demogràfica i poc avançat tecnològicament en comparació amb el present. Quin sentit té crear en aquest tipus de societat un nen robot amb ànima i a través de tècniques que semblen més pròpies d'un alquimista que d'un enginyer informàtic ??

El problema d'aquesta 'Eva' no són Tintin ni els barrufets, sinó la ineficàcia d'una història plantejada i desenvolupada d'una manera poc atractiva.



 

LAS AVENTURAS DE TINTÍN: EL SECRETO DEL UNICORNIO (2011). Animació-Aventures (USA), 3D. El jove periodista Tintin i el seu gos Milú descobreixen la misteriosa maqueta d'un vaixell que els portarà fins a un tresor amagat. Dirigeix Steven Spielberg.

He de reconéixer que he vist la pel.lícula que esperava veure: un producte d'entreteniment. Amb tot, considero que Steven Spielberg i el productor Peter Jackson no han aconseguit els espectaculars resultats estètics que va assolir l'Avatar (2009) de James Cameron.

L'adaptació del còmic no és estrictament fidel, com desitjaven molts tintinòlegs, però el conjunt resulta molt correcte.

Hi ha un detall molt insignificant que m'ha cridat l'atenció: l'alcoholitzat capità Haddock acaba sentint repulsió per l'alcohol al film de Spielberg. I l'he comparat amb una anècdota d'Eva (2011): El personatge de Daniel Brühl fuma a tot hora com una xemeneia. Mentre el capità Haddock pot aconseguir lluitar contra l'alcoholisme l'any 2011, el tabaquisme no ha pogut ser erradicat l'any 2041.

TEORIA DEL GUIÓ DE MIQUEL SANZ: DISCURS ALS VI PREMIS BARCELONA DE CINEMA (2007)

Miquel Sanz i Sanz va morir el dia 12 de novembre de 2022. Com a alumne i amic, he pensat que la millor manera de recordar el primer anivers...