diumenge, 3 de juny del 2012

MÉS FORMACIÓ, MENYS SUBVENCIONS

 
Fa temps que conec aquestes xifres:
http://www.eleconomista.es/boxoffice/analysis/2012/la-industria-del-cine-espanol-afronta-los-recortes-con-un-panorama-desolador/
 
El Ministerio de Cultura ha reduït un 35% el pressupost del cinema espanyol (49 milions €, lluny dels 76 milions € del 2011). Durant el primer trimestre de 2012, els rodatges han passat de 74 a 24 (dels quals només 10 són llargmetratges), i la recaptació a la taquilla ha minvat entre un 25% i un 28%: els ingressos són només el 9% de la quota de mercat per a la producció espanyola (12'5 milions € dels 140 milions € del cinema europeu).
 
Em feia mandra, però, tornar a escriure la mateixa diatriba de sempre contra el cinema català / espanyol / europeu: cinema poc comercial, poc productiu, massa subvencionat, massa ideològic, gens original, gens engrescador...
 
Fins que va caure a les meves mans un exemplar de la revista Cinematògraf, editada per la Federació Catalana de Cine-Clubs. Al volum I, editat l'any 1984, he trobat un article titolat "El Comitè de Cinema de la Generalitat de Catalunya". Compte, parla de la Generalitat republicana de...1933!  I guaiteu el que pensaven:
 
"La millor manera de contribuir a la creació de la indústria cinematogràfica catalana, més que concedint-li subvencions per a assaigs de producció i experiments, és proporcionar-li tècnics" ("El Comitè de Cinema de la Generalitat de Catalunya", pàg. 41).
 
Cal invertir més en formació tècnica que no pas en subvencions. I a la Generalitat republicana ja ho tenien clar.
 
Què fem, doncs, marejant encara la pardala l'any 2012?


ELS CLÀSSICS: RENOVAR-SE O MORIR



Darrerament he sentit comentar a alguna persona: 'Una altra Jane Eyre?'. A una terúlia de crítics ideològics del RAC-1: 'Voleu dir que val la pena una Blancaneus?'. O a una ressenya de TV3: 'L'únic novetós d'aquest Cims borrascosos és que l'interpreta un actor de color'.

Amb tots els respectes, crec que els comentaris demostren que no han entès ni un borrall del que passa. I aquest article pretén precisament treure'n una mica l'entrellat.

La revisió de 'Cims borrascosos', 'Jane Eyre', Perseu o la Blancaneu no respon només a una estratègia de màrketing comercial. És cert, però, que dels clàssics literaris i els contes de fades se'n fan revisions periòdicament. Perquè segueixen funcionant.

Cal tenir en compte que sota els contes o les rondalles s'hi amaguen temàtiques d'interès universal. O més específicament: elements bio-psico-antropològics i culturals que, conscient o inconscientment, capten l'interès de l'espectador.

La Blancaneu, per exemple, expressa un mite universal com és la renovació cíclica de l'espècie: les filles substituiran inevitablement les mares. Els joves sobreviuran els vells, el nou rellevarà l'antic. Aquesta és la base dels mites de renovació: Zeus lluita contra el vell Cronos/Saturn que engoleix els seus propis fills; Krisna lluita contra l'assassí de nens Kamsa... O encara que no ho sembli a primera vista, el rei Herodes persegueix el nadó Jesús per tal de no ser substituït.

Un cop hem demostrat que un gran ventall de cultures comparteixen aquest mite, hem d'afegir que al Món Occidental hem après a fer variacions, canvis o actualitzacions per tal que els mites tradicionals, literaris i/o universals segueixin tenint sentit. En cas contrari, els arribarà la decadència, l'oblit o la mort. És el que anomenem 'renovar-se o morir'.

Fins i tot la Primavera Àrab o altres revolucions històriques es poden llegir en clau de renovació biològica: els ciutadans/súbdits d'aquests països, entre d'altres raons, es cansen de veure el mateix governant al mateix lloc durant vint, trenta o quaranta anys seguits.

S'entén ara que això de la Blancaneu o la Jane Eyre no és només una simple estratègia comercial?

La lectura o la revisió de les obres literàries assegura la continuïtat de la seva existència. Al món anglosaxó, Shakespeare, les germanes Brontë, Jane Austen o Charles Dickens són alguns dels autors més revisats. Per què? Perquè les seves obres estan ben escrites i contenen temàtiques universals que encara interessen el públic.

A més, cada època torna a rellegir i a reinterpretar els grans clàssics. D'aquesta manera, passen a generacions posteriors. Si un autor no és llegit o no es renova, cau en l'oblit. Tot i que també és possible que un autor oblidat en una època determinada pugui despertar l'interès d'una generació posterior. Les obres literàries neixen, creixen i moren. Com a la natura. Però també es fan immortals, s'obliden o es renoven. Com a les societats humanes.

Com podem explicar la vigència de la Ilíada, l'Odissea o el conjunt dels mites grecs? Són vius perquè descriuen experiències universals que encara són vàlides segles després d'haver estat escrites. I seguiran vius mentre hi hagi lectors o espectadors que facin seves aquestes històries.

No hi ha cap altre secret.

Es tracta d'històries ben escrites o ben contades que, interpretades o filmades de manera eficient, han de renovar-se o morir cíclicament.


Fitxes:

IMMORTALS (2011). Èpic-Mitològic (USA), 3D. Per encàrrec de Zeus, Teseu s'enfronta al sanguinari rei Hiperió per tal d'aturar la destrucció de Grècia i la raça humana.
http://www.filmaffinity.com/es/film958444.html

IRA DE TITANES (FURIA DE TITANES 2) (2012). Èpic-Mitològic (USA), 3D. Els afeblits déus de l'Olimp demanen ajut a Perseu, ja que Zeus ha estat segrestat pels titans.
http://www.filmaffinity.com/es/film939596.html

BLANCANIEVES Y LA LEYENDA DEL CAZADOR (2012). Fantàstic (USA). Blancaneu (Kristen Stewart), salvada per un caçador i ajudada per set nans, ha recuperat el regne pres per la malvada Ravenna (Charlize Theron) i coneix un príncep.

BLANCANIEVES (MIRROR, MIRROR) (2012). Comèdia-Fantàstic (USA). Set nans ajuden la Blancaneus a reclamar el tron a la seva madrastra (Julia Roberts).

EL GATO CON BOTAS (2011). Animació (USA), 3D. Spin-off de la saga Shrek i preqüela de Srek 2 (2004) que narra les aventures del Gat amb Botes abans de conèixer Shrek.
http://www.filmaffinity.com/es/film246486.html

CUMBRES BORRASCOSAS (2011). Drama (Gran Bretanya). Adaptació del clàssic d'Emily Brontë. Història de la relació obsessiva entre un noi adoptat i la filla d'un granger.
http://www.filmaffinity.com/es/film858464.html

JANE EYRE (2011). Drama-Romàntic (Gran Bretanya). Nova adaptació de la novel.la clàssica 'Jane Eyre' de Charlotte Brontë.


TEORIA DEL GUIÓ DE MIQUEL SANZ: DISCURS ALS VI PREMIS BARCELONA DE CINEMA (2007)

Miquel Sanz i Sanz va morir el dia 12 de novembre de 2022. Com a alumne i amic, he pensat que la millor manera de recordar el primer anivers...