'ELS 39 ESGLAONS' O L'APRENENTATGE DE HITCHCOCK

 
Al Teatre Club Capitol de Barcelona podem veure 'Els 39 esglaons', una obra que adapta al teatre The 39 Steps (1935) d'Alfred Hitchcock.
 
Ha estat estrenada amb èxit a Londres (2005), els EEUU (2007), Madrid (2008) i Paris (2010). L'actor i escriptor Patrick Barlow va rebre l'encàrrec del també actor i escriptor Simon Corble i Nobby Dimon per reduir les 70 localitzacions i els 130 personatges del film original a 4 actors que porten tot el pes de l'obra sobre l'escenari.
 
A la representació barcelonina, els actors són Abel Folk (director), Jordi Rios, David Olivares i Mireia Portas.

Cal destacar que Alfred Hitchcock va adaptar '39 escalones' d'una novel.la de John Buchan, de qui admirava el seu 'understatement' o capacitat de presentar amb to lleuger esdeveniments dramàtics.
 
Hitchcock i el guionista Charles Bennett van experimentar un mètode d'escriptura que el director anglès aplicaria posteriorment de manera sistemàtica. Va escriure detalladament totes les escenes de la pel.lícula sense afegir-hi diàlegs, per tal de definir clarament l'estructura.
 
Hitchcock va fer també un procés de reflexió on es va inclinar per l'emoció en detriment de la verosimilitud. És a dir, que va potenciar la ficció en comptes de la lògica rígida i realista. Segons declararia el mestre anglès, aconseguir verosimilitud és molt fàcil: només cal fer documentals.
 
Una oportunitat ideal, doncs, per gaudir una obra de teatre que revifa un film clau en l'evolució cinematogràfica d'Alfred Hitchcock.

 
'Els 39 esglaons' / Teatre Club Capitol:
http://www.grupbalana.com/imprimirT.asp?id=296
 
The 39 Steps (1935) / Fitxa fílmica:
http://www.filmaffinity.com/es/film607000.html
 
Bibliografia: François Truffaut, El cine según Hitchcock, Alianza Editorial.
 
'39 escalones' (1935): DVD editat per Divisa (2003).
 

IMMORTALS (2011): UN PÈPLUM EN 3D

http://www.filmaffinity.com/es/film958444.html

IMMORTALS (2011). Èpic-Mitològic (USA), 3D. Per encàrrec de Zeus, Teseu s'enfronta al sanguinari rei Hiperió per tal d'aturar la destrucció de Grècia i la raça humana.

'Immortals' ofereix espectacle i entreteniment, si és això el que l'espectador busca.
 
Els seus referents més immediats són 'Furia de Titanes' (2010), en temàtica mitològica; 'El señor de los anillos' (2001), en èpica catastrofista; i '300' (2007), en disseny artístic. Amb tot, acaba recordant aquells pèplums de coproducció italo-franco-espanyola que omplien els cinemes els anys 1960s.
 
Si l'espectador estudia a l'ESO, al Batxillerat o la universitat la Cultura Clàssica greco-llatina, haurà de repassar el que expliquen els diccionaris de Mitologia sobre els personatges que apareixen al film. Teseu va matar el Minotaure, però sense cap mena d'arc màgic; Zeus i els déus olímpics van enfrontar-se als Titans, però els esdeveniments van transcórrer d'una altra manera; Hiperíon va engendrar el Sol, la Lluna i l'Aurora, però fins ara no li coneixíem intencions tan terriblement malèfiques; Fedra va existir, però no era cap sacerdotessa dels oracles. I així uns quants més: Heracles, Ícar, Hèlios, Acamant...

En definitiva, una contaminatio de mites i personatges on més val gaudir de l'espectacle i oblidar qui són realment a la Mitologia grega.

Per a qualsevol consulta: Pierre Grimal, Diccionari de Mitologia Grega i Romana, Edicions de 1984 (català) / Paidós (castellà).