Darrerament he sentit comentar a alguna persona: 'Una altra Jane Eyre?'. A una terúlia de crítics ideològics del RAC-1: 'Voleu dir que val la pena una Blancaneus?'. O a una ressenya de TV3: 'L'únic novetós d'aquest Cims borrascosos és que l'interpreta un actor de color'.
Amb tots els respectes, crec que els comentaris demostren que no han entès ni un borrall del que passa. I aquest article pretén precisament treure'n una mica l'entrellat.
La revisió de 'Cims borrascosos', 'Jane Eyre', Perseu o la Blancaneu no respon només a una estratègia de màrketing comercial. És cert, però, que dels clàssics literaris i els contes de fades se'n fan revisions periòdicament. Perquè segueixen funcionant.
Cal tenir en compte que sota els contes o les rondalles s'hi amaguen temàtiques d'interès universal. O més específicament: elements bio-psico-antropològics i culturals que, conscient o inconscientment, capten l'interès de l'espectador.
La Blancaneu, per exemple, expressa un mite universal com és la renovació cíclica de l'espècie: les filles substituiran inevitablement les mares. Els joves sobreviuran els vells, el nou rellevarà l'antic. Aquesta és la base dels mites de renovació: Zeus lluita contra el vell Cronos/Saturn que engoleix els seus propis fills; Krisna lluita contra l'assassí de nens Kamsa... O encara que no ho sembli a primera vista, el rei Herodes persegueix el nadó Jesús per tal de no ser substituït.
Un cop hem demostrat que un gran ventall de cultures comparteixen aquest mite, hem d'afegir que al Món Occidental hem après a fer variacions, canvis o actualitzacions per tal que els mites tradicionals, literaris i/o universals segueixin tenint sentit. En cas contrari, els arribarà la decadència, l'oblit o la mort. És el que anomenem 'renovar-se o morir'.
Fins i tot la Primavera Àrab o altres revolucions històriques es poden llegir en clau de renovació biològica: els ciutadans/súbdits d'aquests països, entre d'altres raons, es cansen de veure el mateix governant al mateix lloc durant vint, trenta o quaranta anys seguits.
S'entén ara que això de la Blancaneu o la Jane Eyre no és només una simple estratègia comercial?
La lectura o la revisió de les obres literàries assegura la continuïtat de la seva existència. Al món anglosaxó, Shakespeare, les germanes Brontë, Jane Austen o Charles Dickens són alguns dels autors més revisats. Per què? Perquè les seves obres estan ben escrites i contenen temàtiques universals que encara interessen el públic.
A més, cada època torna a rellegir i a reinterpretar els grans clàssics. D'aquesta manera, passen a generacions posteriors. Si un autor no és llegit o no es renova, cau en l'oblit. Tot i que també és possible que un autor oblidat en una època determinada pugui despertar l'interès d'una generació posterior. Les obres literàries neixen, creixen i moren. Com a la natura. Però també es fan immortals, s'obliden o es renoven. Com a les societats humanes.
Com podem explicar la vigència de la Ilíada, l'Odissea o el conjunt dels mites grecs? Són vius perquè descriuen experiències universals que encara són vàlides segles després d'haver estat escrites. I seguiran vius mentre hi hagi lectors o espectadors que facin seves aquestes històries.
No hi ha cap altre secret.
Es tracta d'històries ben escrites o ben contades que, interpretades o filmades de manera eficient, han de renovar-se o morir cíclicament.
Fitxes:
IMMORTALS (2011). Èpic-Mitològic (USA), 3D. Per encàrrec de Zeus, Teseu s'enfronta al sanguinari rei Hiperió per tal d'aturar la destrucció de Grècia i la raça humana.
http://www.filmaffinity.com/es/film958444.html
http://www.filmaffinity.com/es/film958444.html
IRA DE TITANES (FURIA DE TITANES 2) (2012). Èpic-Mitològic (USA), 3D. Els afeblits déus de l'Olimp demanen ajut a Perseu, ja que Zeus ha estat segrestat pels titans.
http://www.filmaffinity.com/es/film939596.html
http://www.filmaffinity.com/es/film939596.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada